Dissabte. Dia de la boda. Avui toca matinar perquè la boda és al matí i abans tenim tot un recorregut turístic/logístic a fer per Ostrava: 8:20h anar a treure diners al caixer en moneda local pel regal pels nuvis. 8:30h al mateix hotel on hem dormit i on es celebrarà el baquet, ajudar el Dj a descarregar el material. 8:45 a casa del nuvi a acabar de vestir-se i recollir una part de la família.
I a les 9:00 podriem dir que comença la boda. Recepció dels convidats a casa de la núvia, canapés, begudes i els primers actes tradicionals: benedicció dels pares als nuvis i agraiment de cada nuvi als corresponents sogres per "donar-los" el seu fill. Al sortir, ja amb tots els cotxes decorats, anem en caravana uns pocs quilòmetres a les afores d'Ostrava, al castell on es celebrarà la boda civil. El lloc és molt maco, un castell blanc envoltat de jardins. I la ceremonia molt emotiva, acompanyada per una teclista i una cantant. Felicitacions als nuvis, la primera broma (encadenar-li un pes a la cama al nuvi), i les fotos de rigor amb els nuvis, i ens dirigim de nou a l'hotel pel banquet i el ball.
Un cop allí, més jocs tradicionals: la gent de l'hotel rep els nuvis amb un plat amb dues copes d'aigua i monedes. Primer, han beure's l'aigua i llençar les copes cap enrere per que es trenquin (a l'estil grec, en senyal de bona sort). Després, el plat cau a terra i es trenca i ell ha de recollir els troços (perquè ha de començar a ajudar-la a ella en les feines de la casa) i ella recull les monedes. En la versió polonesa, es diu que qui recull més monedes dels dos és qui manarà a casa.
Entrem a la sala i ens donen instruccions de més o menys com ens hem de seure (no hi ha targetes amb els noms ni res per l'estil). Hi ha una taula molt llarga amb algunes coses dolces i salades per picar i al cap de taula seuen els dos nuvis. Al costat de la núvia seuen tots els familiars i amics d'ella i a l'altra banda els del nuvi; en teoria, per grau de relació, és a dir, la gent més propera més a prop dels nuvis.
L'entrada dels nuvis a la sala, al contrari del que estem acostumats a Catalunya o a Espanya, es fa sense cap rembombori ni expectació, ni tan sols música. La germana de la núvia fa un petit discurs i porten el primer plat: sopa tradicional amb carn de pilota (molt bona, per cert). I més tradicions, perquè els nuvis, com han de compartir tot, menjen la sopa d'un sol plat, amb una sola cullera i amb un sol pitet gegant.
Música de fons molt suau tota l'estona. No hi ha sobresalts, ni tampoc crits, ni massa animació. Vaja, gens. De seguida arriba el segon plat, que consisteix en carn de bou farcida amb una salsa de nata i pastanaga i una mena de pa semidolç que fan alli (knedliki). Prou bo també. Per veure, aigua i sucs per tothom i refrescs a la carta (d'alcohol només cervesa i vermut).
I ja està, el dinar en sí ja havia acabat, després de menys d'una hora a la sala. És menjar senzill però bo, i no se li dóna tanta importància com aquí.
Algunes petites converses, sempre amb la "gran traductora" al costat (tret d'alguns casos, ja que alguns convidats parlaven anglés) i poc més. No alcohol, per tant ni brindis, ni festa...
I llavors és quan entra el vodka i comencen els primers brindis, alguna cançó polonesa cantada per la part polonesa de la família... i comença el ball: primer els nuvis, després els nuvis amb els pares, els nuvis amb altres convidats i finalment ball lliure. Aquí és on comença realment la festa. La música és molt variada i quasi tothom balla. De fet, dues accions monopolitzen l'activitat a la sala: ballar i beure/parlar.
A destacar que allí veure sol està mal vist. Un mai es serveix a ell mateix sense servir abans a algú altre, i normalment va seguit de brindis ("nasdravi"). I com que són xupitos de vodka, doncs per lo general "sant hilari" i cap endins. Pel tipus de beguda, els efectes es veu que són bastant traicioners, quan te n'adones ja estàs k.o. Així que a l'igual que aquesta gent tenen cultura de veure, també tenen cultura de veure bé. No barregen diferents tipus de beguda, i a més sempre sempre hi ha menjar a la taula.
A part del pica pica, al cap d'una hora o dos de començar el ball, seveixen un altre tipus de sopa amb carn, una mena d'entremesos i carn arrebossada. Tot en un taula a banda a mode de self-service i tothom va menjant quan vol. I tota la família insistint-me que encara que no tingui gana he de menjar. Doncs res, a menjar doncs.
A mesura que passa la tarda, a part del ball i del pastís nupcial a mitja tarda, es van fent jocs: dards, sortejos divertits... Jocs pels nuvis tipus endevinar amb els ulls tapats qui és la núvia d'entre una sèrie de cames, o qui és el nuvi d'entre una sèrie de culs; intercanvi de tasques domèstiques que han de fer en un temps cronometrat (per ell canviar el bolquers d'un nino-nadó, per ella alguna cosa de bricolatge/lampisteria). La lliga-cama de la núvia també pren part dels jocs: el nuvi li treu, amb la boca, uh uh! (però no la regalen a ningú com aquí). La Dorota i jo vam fer una petita demo de salsa. Van llegir totes les felicitacions dels convidats i anaven posant els diners de dins a una guardiola... (allí res de transferència, postal de felicitació i bitllets!).
Evidentment el vodka fa que l'ambient es faci més distés cada cop, que hi hagi més converses (o en el meu cas, si no tenia la Dorota al costat, més intents de conversa amb gent que no parlava el meu idioma), que la gent no pari de ballar... (el ball va durar més de 10h). I què millor per veure que un brindis general, i com que no en feien, doncs vaig haver d'explicar-los el brindis típic d'aquí (en versió castellana). Els va agradar tant que cada dos per tres em cridaven per fer un "vivan los novios!!!", i tots "vivan!!!" i xupitazo de vodka.. XD. Jo crec que al final em coneixien tots com el "viva"...
Curiosament els nuvis van anar a fer el reportatge fotogràfic per la tarda, a mig ball. I per la nit van marxar relativament aviat del ball perquè anaven a passar la nit a un castell, en plan luxós. Abans de marxar, però, la núvia tira el seu ram. I a qui li va caure? Doncs a la Dorota, com no. Sols que allí el significat és una mica diferent, i qui agafa el ram té un plaç d'un any per casar-se...hahaha, així que la reacció de la família més propera és fàcil d'esbrinar... Ja volien venir de boda a Catalunya l'estiu que ve! XD
La Dorota i jo vam aguantar la festa fins la una de la nit, més o menys, quan ja quedaven poc més de deu persones dels aproximadament cinquanta convidats.
Com a anècdotes, a part del "vivan los novios" i del fet d'entrar o ser conegut a la família d'una forma més o menys divertida, doncs el típic personatge pesadet que se t'enganxa i no te'l pots treure del damunt. Parlava algo d'anglés, se sentava prop nostre i sabia algunes frases i paraules en castellà (tot frases de películes). Com que ningú li feia massa cas (especialment quan va marxar la seva dona a casa amb el fill) doncs venga a dir xorrades i a brindar... I clar quan el vodka li va pujar va arribar a posar-se pesadet, per no dir que també li va donar per tirar-li els trastos a la pobre Dorota, hahaha...
Ah, i també vam comptar tres o quatre "semblances raonables" amb famosos. Teniem un Mick Jagger, un Steven Seagal, un Jude Law i algun altre així que ara no recordo...
Pel que fa l'efecte del vodka, la Dorota no va beure a penes i jo doncs en la línia de sempre: em vaig controlar lo suficient per divertir-me molt i no patir efectes secundaris.
En resum, un cerimònia molt maca i emotiva, un dinar senzill però una gran festa, i molt vodka, molt ball i molta diversió!!
Published with Blogger-droid v1.5.5.2
